|
|
|
|
Automotor gasolina WMG 51 La Zaragoza
MMC va lliurar al Nord un total de catorze vehicles d'aquest tipus, si ben un d'ells va ser destinat des del principi a cotxe saló amb quatre llits en el seu interior. Van ser numerats per la companyia com WMG 51 a WMG 63, i el "saló" com WZMG 1. "W" es referia a "vehicle automotor" i "MG" a motor de gasolina. Es van lliurar entre el 13 de març de 1934 i el 27 de juny de 1935. El seu color era en roig i crema i la potència dels seus motors havia d'oscil·lar entre els 65 CV (per motor) dels WMG 56 i WMG 57 i els 75 CV de la resta. Els 60, 61 i 62 estaven dotats de fre de buit ja que estaven destinats a arrossegar remolcs. Tenien 46 places dividides entre 10 de segona classe, 20 de tercera i 16 transportins.
Excepte el WMG 63 que va ser posteriorment transformat en saló tornant se a numerar com WZMG 63, els altres dotze van prestar servei en línies secundàries del Nord tals com Tardienta-Huesca-Ayerbe, Logronyo-Miranda del Ebro, Tudela-Pamplona-Alsasua i Logroño-Vitòria. Durant la Guerra Civil tres van quedar en la zona republicana i la resta en la controlada per Franco. En qualsevol cas no es va perdre cap i tots ells van passar a RENFE amb unes primitives matrícules 9017 a 9030. A més, també es van incorporar els dos salons, l'1 i el 63, aquests com 9031 i 9032.
En 1944 es van donar de baixa cinc automotors per a ser convertits en vagonetes d'electrificació en les línies de Madrid a Àvila i Segòvia. Van ser els WMG 51, 52, 60, 61 i 62 que es tornaren a numerar com VLD 11 a VLD 15 i posteriorment a VLD 111 a 115 (la primera xifra indicava la zona de RENFE on estaven destinades).
D'aquesta manera, entre 1945 i 1948, RENFE va tenir operatius -i ja progressivament pintats en plata amb franja verda- als "tornats a numerar" del Nord 9021, 9022, 9023, 9024, 9025, 9026, 9027, 9031 i 9032, més els 9014, 9015 i 9016 procedents del Central d'Aragó i el 9033 del Torralba a Soria: és a dir, 13 "zaragozas" en total. Entre 1948 i 1951 altres cinc van ser també transformats en dresines de línia aèria. D'acord amb les recerques de González Márquez van anar probablement els 9015, 9025, 9027, 9031, 9032 i 9033 i van haver de destinar-se a l'electrificació de la rampa de Brañuelas. És possible també que algun o alguns d'ells anaren transformats en vagonetes portabobines i referent a açò un amable lector del blog comentava que, almenys fins fa poc temps, podia veure's a una d'elles en l'estació d'Astorga. En treballar en la 7ª Zona la seua matrícula començava per set. De tots ells, l'únic record que ens queda és la caixa quasi cremada del VLD 712 conservada, encara així, amb cura en el Museu del Ferrocarril d'Astúries.
Uns altres van sobreviure uns anys més, ja que entre 1962 i 1963 sis d'ells: els 9014, 9016 (procedents tots dos del Central d'Aragó), i els 9021, 9022 i 9026, van ser transformats en els tallers de Miró Reig d'Alcoi. Se'ls van instal·lar motors Barreiros dièsel de 115 CV excepte al 9022 que era de 83 CV. Van ser allargats, al mateix temps que van perdre els seus característics morros; d'aquesta manera van ampliar el seu nombre de places fins a 50 i se'ls va instal·lar una condícia. Van treballar en línies com Sevilla a Alcalá de Guadaira o Cinco Casas a Tomelloso. De totes maneres aquesta reforma va perllongar poc la seua vida. En 1968 va ser donat de baixa el 9016; en 1970 els 9021 i 9022 i els 9014 i 9026 en 1971.
|
|
|
|
|
|