|
|
|
|
Renfe Serie 352
Introducció
Les locomotores dièsel-hidràuliques de la sèrie 352 (inicialment 2000T) van ser construïdes en 1964 i 1965 per Krauss-Maffei i, sota llicència, per Babcock & Wilcox, i destinades a remolcar el Talgo III. L'última unitat de la sèrie, la 352.001, va ser apartada del servei en 2002.
Història i característiques
Les locomotores de la Renfe serie 352 (2000T) van ser dissenyades especialment per a remolcar branques de Talgo III. Les branques del Talgo III van ser les primeres que permetien una segregació de la locomotora i eren reversibles, a diferència de les de Talgo II que formaven composicions locomotora-cotxes fixes, la qual cosa presentava l'inconvenient de necessitar en les estacions d'origen i de destinació triangles d'inversió. No obstant açò les locomotores 2000T, conegudes per alguns ferroviaris com “las chatas”, eren de cabina única, amb el que havien d'invertir la seua marxa en origen o destinació mitjançant un triangle de vies o una placa giratòria.
RENFE va fer una comanda a Krauss-Maffei de 5 locomotores que van ser lliurades a partir de l'any 1964. La comanda es va completar amb altres cinc unitats construïdes sota llicència per la Babcock & Wilcox l'any 1965. Les locomotores sèrie 352 (2000T) deriven en la seua motorització de les V200 de DB.
Portaven dos motors dièsel Maybach de 12 cilindres en V que desenvolupaven 1200 CV a 1500 rpm, i eren capaces de circular a 140 km/hora, la qual cosa va constituir tot un esdeveniment en l'època. La transmissió, amb un convertidor de parell per cada motor i quatre marxes, era hidromecànic, que tan mals resultats donarien a les locomotores de la sèrie 4000.
La seua tara era de 74 tones i eren capaces de donar un esforç de tracció de 221 kN. Anaven dotades d'un enganxe Scharfenberg com a nexe d'unió amb les flamants composicions Talgo III, que des del principi fins al final dels seus dies lluirien la combinació roig-plata, en certa manera emulant als TEE europeus, amb el que es donava un aire de prestigi notable. Amb aquests ingredients, veure passar un Talgo III era tot un esdeveniment gens menyspreable.
El primer servei de la 2000T va ser el 20 d'agost de 1964, entre Madrid i Barcelona. La locomotora 352.003 (2003T), va ser la màquina que més va caminar, ja que va estar en actiu 37 anys 8 mesos i 2 dies, marcant 7,4 milions de quilòmetres.
El 7 de juny de 1966, la locomotora 2005T, arrossegant una composició Talgo III va circular per primera vegada a Espanya a 200 km/h durant unes proves entre Sevilla i Los Rosales, esdeveniment convenientment airejat per la premsa del Movimento, Ràdio Nacional, TVE i NO-DO.
Seguint el costum de TALGO totes les locomotores tenen nom:
352 001: Virgen del Rosario.
352 002: Virgen Peregrina.
352 003: Virgen del Perpetuo Socorro.
352 004: Virgen del Camino.
352 005: Virgen del Carmen.
352 006: Virgen Santa María.
352 007: Virgen de la Almudena.
352 008: Virgen de la Soledad.
352 009: Virgen de Gracia.
352 010: Virgen de los Reyes.
Material preservat
Solament es preserva, en mal estat, la locomotora 352.009 en la factoria de Talgo en Las Matas, Madrid. Les cabines de les locomotores 352.001 i 352.005 estan exposades en els museus de la Poveda (Arganda del Rei) i de Vilanova i la Geltrú.
|
|
|
|
|
|
