|
|
|
|
Ferrocarril Elèctric de Cercedilla al Port de Guadarrama
Per notícia de la Revista d'Obres Públiques nº 2836 de l'any 1923, coneixem la inauguració oficial de l'anomenat Ferrocarril elèctric del Guadarrama, inauguració duta a terme el 12 de juliol de 1923 pels Reis Alfons i la seua esposa Na Victoria, acompanyats pel Ministre de Foment Sr. Gasset. El projecte i adreça de les obres van ser a càrrec de l'Enginyer de Camins José Aginaga i Keller, sobre un traçat inicial d'11,145 kms amb pendents màxims del 6%, radis mínims de 60 ml i màxims de 300 ml, amb un desnivell de 670 ml en Cercedilla on enllaça amb Nord, i 1760 ml en l'última estació sobre el Port de Navacerrada. La seua concessió data del 26 de novembre de 1919.
La seua creació es deu a la constitució, en 1917, d'un Sindicat d'Iniciatives del Guadarrama, per part d'un grup d'alpinistes, que va sol·licitar del Ministeri de Foment la concessió sobre un projecte redactat pel component del Sindicat i President del seu Consell d'Administració, l'Enginyer de Camins Ramón de Aguinaga, que va aconseguir reunir el capital necessari per a dur a terme el projecte. El ferrocarril enllaça en Cercedilla amb la via ampla de Villalba a Medina del Campo per Segòvia. Les obres es van iniciar a l'octubre de 1919, construint en 1923 un hotel en Navacerrada, propietat de la mateixa companyia. Es pretenia ampliar la línia en un futur, amb El Paular, La Granja i L'Escorial.
En la central de producció d'energia de Siete Picos es va muntar un motor dièsel de 600 CV alimentant un alternador que proporcionava 1200 V. cc, des de l'estació transformadora situada en el baixador de Siete Picos, preparada per a rebre corrent a 15.000 volts. També es va dotar a la instal·lació d'un alternador de reserva de 350 kW de potència contínua a 1350 Volts. El material elèctric, catenària i subestació transformadora van ser subministrats en 1921 per Brown Boveri des dels seus tallers en Baden (Suïssa).
El material mòbil subministrat al començament de l'explotació, va ser a càrrec de la fàbrica suïssa de vagons situada en Schlieren (Cantó de Zurich) amb equip elèctric subministrat per Brown Boveri. Formant els primers dos automotors elèctrics i quatre remolcs que els seus bogies van ser subministrats per Man de Nuremberg. Van ser dotats de quatre sistemes de seguretat amb diferents sistemes de frenada: el fre d'aire comprimit Westinhouse, el d'aire comprimit Schlieren sobre carril amb sabates, el fre elèctric reostático i fre manual aplicat sobre les sabates del fre Westinhouse. Els cotxes motors tenien una capacitat per a 125 viatgers i els remolcs per a 135.
En 1934 va suspendre el servei pel mal estat de la línia, sent reparada i dotada d'un nou cotxe motor subministrat en 1936 per CAF de Beasain, no podent ser de nou oberta al tràfic fins a 1941, per efectes de la Guerra Civil. Es va fer càrrec de la seua explotació la Companyia del Nord i posteriorment Renfe.
Tot el ferrocarril és de simple adherència, malgrat les pronunciades pendents, l'únic túnel de 670 ml es troba en el Port de Navacerrada, en el tram fins Los Cotos segons un projecte de l'enginyer José de Aguinaga redactat en 1941, adjudicant en 1963 les obres del tram de 7,34 quilòmetres entre el Port de Navacerrada i Los Cotos, amb dos baixadors intermedis en Dos Castillas i Vaquerizas. La Secció Navacerrada-Los Cotos va ser construïda per RENFE i inaugurada el 29 d'octubre de 1964, amb una longitud de 7,3 Kms. Per l'O.M. de 5 d'octubre de 1954 (BOE, 13.10.1954) es van adjudicar l'obres de prolongació fins al port de Cotos, adjudicades per contracta a la societat “Construcciones A.M., S.A.”.
La prolongació de línia va suposar un augment del trànsit, per la qual cosa la línia va ser dotada pel Ministeri d'Obres Públiques amb diverses unitats de tren procedents de el “Pla de Millora i Ajuda de l'Estat als Ferrocarrils de via estreta”, arribant nou unitats de tren subministrades per la SECN (Naval) i per la Constructora Nacional de Maquinària Elèctrica. Els nombres del qual eren: Automotores 3006 al 3015 i remolcs 6011 i 6012, posats en servei els seus resultats no van ser satisfactoris, sent transferits amb posterioritat a la Companyia dels Ferrocarrils Catalans.(renumerados 5006 al 5009 i 5101 al 5106 i els remolcs 6101 i 6102).
Renfe restaurà la línia en finalitzar la temporada hivernal de 1973, reoberta el 26 de gener de 1975, augmentant l'ample de la infraestructura ferroviària, millorant talusos i trinxeres, renovant el carril de 45 Kg/ml i 18 metres de longitud així com la catenària (1500 V. cc.), ja que fins avui va funcionar a 1200 volts c. c., renovant les tres estacions conversores situades en Cercedilla, Siete Picos i Los Cotoss, la subestació principal de Cercedilla posseeix una potència de 1500 Kw. dotada de CTC (Control de tràfic Centralitzat).
Remodelada la línia, entren en servei tres nous automotors encarregats per Renfe a la M.T.M. dotats de tres remolcs amb cabina de conducció, lliurats entre 1975 i 1976.
Estacions del trajecte:
Pk. estació
0,937 Cercedilla Poble
1,927 Les Heras iLos Castaños
3,547 Camorritos (apartadero)
5,501 Siete Picos-Central d'energia elèctrica
7,611 Collado Albo
11,000 Port de Navacerrada
12,059 Dos Castillas
14,746 Vaquerizas
18,164 Los Cotos
18,413 Túnel.
Estava previst enllaçar en Gargantilla amb la línia del Ferrocarril de Madrid a Burgos, travessant la Vall del Paular. En el mateix projecte es pretenia construir dos brancs que des del Port de Cotos, un a la Llacuna de Peñalara i l'altre al Vale de Guarramillas.
En 1965 la línia era servida per vint-i-cinc ferroviaris, entre els quals s'expliquen 4 parelles de conducció, quatre caps de tren, dos factors, set agents d'electrificació, vuit de via i obres. Tots ells atenien sis circulacions diàries els dies laborables, tres d'anada i tres de tornada, augmentant els festius una altra circulació d'anada i volta.
En 1997 va entrar a formar part de la línia C-8b de Rodalies de Madrid amb la qual compartia estació en la Relació Atocha-Chamartín-Cercedilla.
|
|
|
|
|
|
